La dona ha estat l’altra persona. Sempre ha actuat com a part pasiva, durant tota la història d’occident. Avui en dia s’ha avansat molt però encara queda molt fins arribar a la plena igualtat, i sobretot en temes interiors, personals i psicològics.
En la història de l’art ha quedat marcada aquesta situació, l’art fet per dones no té la mateixa importància que el dels homes ni la mateixa quantitat. Gran part de quadres realitzats per homes hi apereixen dones. Majoritàriament dones nues, tractades com a muses, deeses, verges, etc… La vagina s’intentava amagar, o en cas que s’ensenyes es pintava com a un trianglet blanquet sense donar-li més detall ni més forma, tots iguals.
És dir que des de fa segles el sexe de la dona a sigut quelcom desconegut. Anys enrere es pensava que la vagina era com el penis, però invertit. El plaer de la dona, com un pecat, com quelcom brut, lleig i “dolent”.
La història es dur a dins de les persones, no som fruit del no res, portem una tradició i una cultura dins, tot i que de vegades no en siguem concients.

La vagina és una part del cos molt desconeguda per la societat. A l’escola quan som petits t’expliquen superficialment el penis i la vagina, però sense entrar en el plaer, com si fos algo estrany, desconegut i no gaire bo. A l’ensenyament públic venen a fer-te classes sobre tràfic, t’ensenyen gramàtica, fins i tot de vegades ensenyen com es posa un preservatiu ( potser una mica trad), però mai , dels mais el tema del plaer, i menys el de la dona.
Per tan nenes, dones i ancianes tenim una part del cos que no és gaire visible (no com el penis, que és més fàcil de descobrir i no és tan complex), i que moltes mai arribarem a coneixen ni una petita part, ja que tocar-ho no déu ser gaire saludable, si no s’en parla.
Per la televisió quan tracten el tema del plaer de la dona ho fan des de la ignorància, la morbositat i creencies populars sense funament. Quan la televisió podria ser un mitjà per donar coneixement sobre aquests temes tabús, és una font de desinformació.